Ara

Aquí está el poema Ahora en catalán, que, como ya sabéis, es el original.

Mai no he set una noia impulsiva;
he deixat de fer moltes coses per pensar,
per pensar massa en els altres
i no pensar prou en mi.

Mai no m'he vist amb claredat,
la meva imatge és borrosa als meus ulls,
mai no m'he acabat de valorar,
però això s'ha d'acabar.

Vull veure el meu reflex en un mirall,
somriure, i dir a tothom que he canviat.
Vull que la gent em vegi tal com sóc,
i treure el vel que em tapa el rostre.

Vull expressar les meves opinions,
que els altres m'escoltin i m'apreciin.
Vull actuar segons els meus criteris
i descobrir quin paper tinc en aquesta vida.

No vull que ningú més jugui les meves cartes,
a partir d'ara em toca a mi decidir on vaig;
no esperaré que em trobi una nova vida,
ja la buscaré jo.

S'ha acabat pensar què hauria pogut ser,
s'ha acabat arrepentir-se d'allò que va passar;
no serveix de res mirar el passat;
ara toca mirar endavant i viure.

No deixis que ningú t'utilitzi,
no deixis que ningú dicti la teva vida,
no tinguis por, aquesta és la teva vida i tu hi actues,
proclama-ho als quatre vents.

Crida i fes-los callar,
ara et toca a tu destacar;
busca la teva vida i presenta't,
perquè tu n'ets el protagonista.

Lo he colgado porque Elena me lo pidió, y para que quien quiera pueda leerlo también. Elena también me dijo que no sabéis nada de mí porque tengo una máscara. La verdad es que vosotros (los que leéis mis historias) sois algunas de las personas que me conocen más; porque, aunque no haya mi rostro ilustrando esta página, sí está todo lo que pienso, lo que siento; y algunas veces son mejor mil palabras que una imagen. Además, creo que os resultaría bastante aburrido el relato de mi monótona vida... jeje

Muchas gracias a todos por vuestros comentarios :)